La veïna

Mirant cap al terrat de la veïna del davant veig que hi té una barbacoa i una mena de jardí amb plantes, flors i de tot, talment com si et trobèssis en una urbanització de les afores. Però no. Som al bell mig de l'Eixample. Curiós si més no això de la reproducció de la natura i l'aire lliure enmig de la ciutat. No és que xafardeji sovint però mai hi he vist ningú en aquell terrat... malaguanyada barbacoa.

Fa calor...

Capvespre d'estiu.
De la ciutat emana la calor de tot un dia, i el mosaic del terrat conserva l'esclaforeta, i l'olor de mar.
Mires. Vas fent l'espieta cap als altres terrats. I veus com el terrat és un mirall de la gent que l'utilitzi. Decididament Barcelona té terrats ben xulos, llàstima però que sovint queden desparofitats... A veure que hi passa al terrat del veí....